domingo, 26 de julio de 2009

Pregàries del riu

Penetras con los ojos cerrados, me traes sensaciones de canela, 26-7-09

Ayer fue un jornada de contrastes: primero cumplí mi compromiso diario con Fénix, después terminé la cornalera en bronce y en la tarde-noche presenté las Pregàries del riu en Torrelavit, un pueblo pequeño del Penedès, muy cerca de S. Sadurni. !Un día movido y sin contratiempos!

Pregàries del riu es un proyecto cargado de emociones, es el lugar para los aullidos, las muecas de dolor y las risas placenteras que has pasado entre el cauce de las aguas. El placer y el llanto han de ser guardados en las cinco almas que he preparado para la ocasión. Esa acción la han de hacer las gentes del pueblo, ellos han de guardar los recuerdos del río como si fuesen propios, !de hecho son sus recuerdos! El lugar es fantástico, una depresión causada por el devenir y la acción del agua han creado un entorno natural con una fuerza inusitada. El corte en la tierra se levanta como baluartes y los árboles buscan la luz creando así un foco de vida y de evocaciones románticas. Le llaman El parc Font de les pubilles; no podía tener mejor nombre…

Hemos pasado una noche notable, los responsables han organizado el certamen con profesionalidad y sensibilidad y los escultores han hecho un esfuerzo generoso y comprometido. !No se puede pedir más!... Beber, comer y recordar hasta la saciedad…; ¡memorable, por todo ello gracias!

La idea.
Pregàries del rius, són presències al·legòriques que conjuguen la pedra i l’espai del parc de la Font de les pubilles, un espai animat per un riu industriós que ha mogut els molins paperers i ara presenta les evidencies d’una riera (un riu circumstancial), que clamen en silenci les ventures i desventures humanes. Són fragments de històries plenes de càrrega significativa que certifiquen la memòria històrica del riu i les vivències de la gent unida a la seva presència. Els nivells de complexitat tècnica i les implicacions simbòliques són aquí importants, però el que m’interessa destacar és la tensió estètica, el diàleg entre l’escultura i l’espai i, especialment, la implicació de la gent amb la seva memòria recent.

L’espai interior i la potència geomètrica del bloc, (esmolada com pedra de riu) es presenta com una relitat elaborada pel temps. Per aconseguir-ho, l’obra de pedra i bronze incorpora visualment el vuit del riu i la brutalitat estètica de la paret de terra que ha format l'erosió de l'aigua. La gravetat i sobrietat de l’escultura es contraposa a la lleugeresa i transparència de la natura, el pont i els color dels murs de terra.
En un diàleg de contraris intervenen: espai transitable i espai estètic. També l’idea d’amagar la informació i alhora presentar un patrimoni immaterial que tan sols qued a la memòria. El més remarcable es la intervenció pública, preguntar a la gent del poble que és allò que explica el riu, quals són les seves demandes i desatencions.

La fita, Pregàries del riu, és carregada per la memòria i el misteri, efecte que causa el fet de presentar cinc urnes amb continguts indelebles al seu interior . L’escultura s’esdevé una capsa amb informació que és negada a la mirada. Les fites són senyals que ordenen la memòria, Pregàries del riu reuneix les característiques de l’estela commemorativa, encara que no commemora, presenta el missatge inaudible del riu, les vivències humanes en un indret natural que ha estat la causa de la vida. El parc Font de les pubilles, és probablement el lloc de trobada de l'amor i el dolor... Pregàries del riu escolta també les pregàries dels humans.